Introducció

Aquest assaig proposa una anàlisi comparativa entre Matar al Marido (2002) de Li Ang i Hierba (2017) de Keum Suk Gendry-Kim, dues obres literàries que, tot i les seves diferències formals i geogràfiques, convergeixen en la representació polifacetica de les violències masclistes. El corpus seleccionat permet identificar els mecanismes simbòlics, institucionals, econòmics i psicològics mitjançant els quals s’articula la subordinació femenina en contextos culturals aparentment dispars.

L’enfocament teòric i metodològic d’aquest treball està guiat per dues obres clau: d’una banda, Literatura i violències masclistes. Guia per a treballs acadèmics (Iribarren et al., 2023), que proporciona un marc analític centrat en el concepte de violència estructural com a fenomen transnacional i continuat; i d’altra banda, la Guia pràctica per a l’escriptura d’un assaig literari de Simona Škrabec (2019), que ofereix les pautes formals i epistemològiques per a desenvolupar una lectura crítica amb veu pròpia. Ambdues guíes han estat fonamentals per estructurar un discurs hermenèutic rigorós i éticament compromès.

La metodologia aplicada parteix de l’anàlisi textual detallada combinada amb aportacions crítiques de l’àmbit dels estudis literaris feministes i postcolonials. A partir de les observacions recollides en la PAC 1, aquest treball desenvolupa una lectura transversal que identifica una continuïtat en les estructures de violència contra les dones, posant émfasi en la seva naturalització narrativa, social i judicial.

Desenvolupament

Violència institucional i espectacle punitivista: el cas de Matar al Marido

L’estructura narrativa fragmentària de Matar al Marido, a través de cròniques fictícies, testimonis veïnals i processos judicials, converteix la protagonista, Chen Lin Shi, en un objecte discursiu sobre el qual es projecten totes les formes possibles d’estigmatització patriarcal. Com exposa Iribarren, la violència masclista s’ha d’entendre com un “continuum estructural i transnacional” que transcendeix l’àmbit interpersonal i es fonamenta en jerarquies institucionals (Iribarren et al., 2023, 5). Aquesta dinàmica és patent en l’execució pública de la protagonista, que no es planteja com a acte de justícia, sinó com un ritual exemplaritzant destinat a preservar les normes de conducta femenina, en paraules de la crònica: “per redoblar els esforços per detenir el declivi de les virtuts femenines” (Li Ang, 2002, 15).

Aquest dispositiu performatiu d’escarni col·lectiu es completa amb la complicitat mediàtica, que redueix a la protagonista a una narrativa d’adulteri frustrat. El text visibilitza com la institucionalitat judicial i el discurs social comparteixen un imaginari misogin que exigeix a la dona l’adhesió a un paper de passivitat, bellesa i abnegació. La manca de proves no impedeix la condena de Chen Lin Shi, com es manifesta en el fragment on es declara que “no s’ha donat amb cap amant secret”, però ella és igualment executada (Li Ang, 2002, 15). Aquest excés punitivista revela el caràcter dogmàtic de la violència institucional.

Hierba: memòria, gènere i colonialisme

La novel·la gràfica de Keum Suk Gendry-Kim articula una narrativa memorialística que projecta l’experiència de les “dones de confort” com a símbol de les formes més devastadores de violència estructural, encreuada per gènere, classe i nació. Ok-Sun, la protagonista, és víctima d’una violència colonial japonesa que converteix el seu cos en territori de conquesta, mentre que el seu estat posterior com a supervivent es veu marcat per l’oblit institucional i la marginalitat simbòlica. La protagonista no pot tornar al seu país d’origen fins passats 55 anys, i és una cadena de televisió privada qui fa possible aquest retorn, no les institucions (Gendry-Kim, 2017, 16-17). L’obra denuncia, per tant, una doble violència institucional: la que es produeix en el moment històric dels fets, i la que es perpetua a través de la desmemòria oficial. Aquesta dinàmica connecta amb l’anàlisi de Teresa Iribarren sobre el paper de les institucions culturals en la producció d’una “criptogínia acadèmica”, que tendeix a silenciar o reduir la complexitat del testimoni femí (Iribarren et al., 2023, 11). La narrativa visual de Gendry-Kim subverteix aquest silenci mitjançant una representació hiperempàtica del trauma, que confronta la banalització del dolor femí.

Comparativitat de les formes de violència i resistència

Tant Chen Lin Shi com Ok-Sun comparteixen una condició de subjectes marginals, anul·lades per sistemes de poder que, malgrat la seva radical divergència històrica i formal, operen sobre el cos i la veu de la dona amb idèntica lògica d’objectualització. Ara bé, la seva aparició textual és també un acte de resistència: el gest criminal de Chen Lin Shi pot llegir-se com una ruptura amb l’expectativa patriarcal de passivitat, i la narració testimonial d’Ok-Sun esdevé una crítica implícita a l’omissió col·lectiva del seu dolor. Ambdues protagonistes trenquen amb la construcció d’una femininitat normativa: Chen Lin Shi no és jove ni bella, no estima ni és estimada, i no actua moguda per passions romàntiques, mentre que Ok-Sun no s’articula com a víctima immobilitzada, sinó com a agent que exigeix reparació i visibilitat. Aquestes configuracions textuals ressonen amb el concepte de “lectora resistent” de Judith Fetterley, que proposa una lectura que refusa l’adhesió a l’estructura narrativa patriarcal (Pena, 2019, 115).

Conclusions

Aquest assaig ha explorat, des d’una perspectiva hermenèutica comparativa, la representació de les violències masclistes a Matar al Marido i Hierba, revelant les estructures ideològiques que sostenen la subordinació femenina en contextos diversos. En ambdos obres, la violència no es redueix a la brutalitat física, sinó que s’expandeix en formes simbòliques, institucionals i econòmiques que colonitzen el discurs, la memòria i el cos de les dones. La seva textualització és, però, també una forma de resistència: un gest que interpel·la el lector i exigeix una lectura crítica i compromesa.

Bibliografia

Gendry-Kim, Keum Suk. Hierba. Traducció de Jéssica Aliaga. Barcelona: Reservoir Books, 2020.

Iribarren, Teresa, Montse Gatell Pérez, Jordi Serrano-Muñoz, i Montserrat Clua i Fainé. Literatura i violències masclistes. Guia per a treballs acadèmics. Venècia: Edizioni Ca’ Foscari, 2023.

Li Ang. Matar al marido. Traducció de Ángel Pino. Madrid: Editorial Kailas, 2002.

Pena, Noelia. “Por una desobediencia lectora”. A Literatura i violències masclistes, ed. Teresa Iribarren et al., 114-116. Venècia: Edizioni Ca’ Foscari, 2023.